Lluis Llach
Текст песни Criatura Dolcissima

Criatura dolcissima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la ma que entre les meues perdurava!

No se si m'estimaves: t'estimava
i aixo era tot, i aixo era prou,
i els nostres cossos obraven en llur gloria.

Erem hostes del bes i la insistencia,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostalgia.

Tenies dinou anys, ia punt la joia,
i esperanca de mi en les teues galtes.
Jo t'intentava noms i altres caricies.

Vindra l'hora de veure dins els versos
i algu dira de mi: heus aci un home
que moria allarat en clars abismes.

?Pero no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
?No hi llegiran ton nom amb un bell panic?