Ovidi Montllor
Текст песни Ai! Senyor Quin Mon

Passem, passant
amb el que ens donen.
Vivim, mirant
aquells que viuen be.
Somiem desperts
els ous que mai no ens plouen.
Dormim, cansats
no volent despertar mes.

Despertem, emprats,
per anar fent mon.
Morirem matats
pels seus directors.
Que seran els qui despres
firmaran la Historia.

Quines penques, Senyor!
Quina burla mes forta.

I encara es posen forts,
i s'encenen de rabia,
i criden contra aquell
que despres del treball
s'atreveix a pensar,
sol a casa, i de nit.
Ben barrada la porta.